Un dia, mirant l’Instagram d’en Xavier Mas, de Guies Roc Blanc, vàrem veure que proposava una sortida amb raquetes de neu a l’entorn del naixement del riu Ter, a Vallter. La proposta ja era atractiva per si sola, però tenia un ingredient que la feia encara més especial: fer-la de nit, amb lluna plena, aprofitant aquelles dates en què la lluna es mostra en la seva màxima esplendor.
La idea ens va semblar molt interessant. Ens vàrem posar en contacte amb en Xavier, que ja coneixíem d’altres activitats, i vàrem començar a preparar una nova Yourlocalguides Experience plegats.
La primera temptativa no es va poder realitzar. Aquell dia la meteorologia no acompanyava gens: hi havia situació de torb d’alta muntanya i, com ha de fer un bon guia, en Xavier va prioritzar la seguretat del grup i va cancel·lar l’activitat un parell de dies abans. La muntanya sempre hi és, i saber dir que no quan les condicions no són bones forma part de l’ofici.
Un mes més tard, amb una nova lluna plena al calendari, ens hi vam tornar a sumar.
En Xavier Mas, de Guies Roc Blanc, explicant la circular que realitzarem.
Uns dies abans de la sortida, en Xavier es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos tot el necessari: quin material calia portar, quin estava inclòs i quines recomanacions havíem de tenir presents. Aquestes indicacions faciliten molt les coses, sobretot per a aquelles persones que no tenen material propi. En aquest cas, les raquetes i els pals es facilitàven, però calia portar roba d’abric, alguna cosa per menjar, frontal i tot allò imprescindible per moure’s amb comoditat i tranquil·litat a la muntanya.
El dia de l’activitat ens vam desplaçar cap a la zona de Camprodon i Setcases fins arribar a Vallter 2000, concretament al pàrquing número 1, que era el punt de trobada del grup. Vallter és una estació situada al cor del Ripollès, Girona, dins el terme municipal de Setcases, i es mou entre els 2.000 metres de la base i els 2.535 metres de la cota alta. És, a més, l’estació d’esquí més oriental del Pirineu català, un detall que ajuda a entendre per què, en dies clars, des de la seva part alta es poden arribar a veure fins i tot el Mediterrani i part de l’Empordà.
A les vuit del vespre ja hi érem tots. Encara hi havia llum.
El grup concentrat amb les indicacions d’us de les raquetes de neu.
El primer que vam fer va ser presentar-nos. Pot semblar un detall menor, però ajuda molt a cohesionar el grup i a fer que l’experiència sigui més agradable des del primer moment. Tot seguit, en Xavier ens va explicar com col·locar correctament les raquetes, com ajustar els pals i com regular-ho tot perquè l’activitat fos còmoda i segura per tots i totes.
I, un cop preparats, sense demora, cap amunt. 🙂
Al capvespre iniciem l’ascensió en un tram de pujada suau.
La ruta era circular. Començava a peu de pistes i ens havia de portar fins a la part alta de l’estació, a tocar de l’entorn del circ d’Ulldeter. Aquest és un espai molt característic del Pirineu oriental, envoltat de cims que superen els 2.800 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona, i amb passos tan coneguts pels excursionistes com el coll de la Marrana.
De nit, és clar, la percepció del paisatge canvia completament. Les siluetes de les muntanyes no es veuen amb el detall d’una sortida diürna, però la seva presència hi és tota l’estona. S’intueixen les carenes, el relleu de les valls i aquella sensació tan especial d’estar caminant per un escenari gran, obert i silenciós.
Quan el pendent s’accentua, les alces de les raquetes ajuden molt.
La veritat és que encara hi havia molta neu per ser primavera, i això va permetre desenvolupar l’activitat perfectament. Era una neu tova, molt amable per caminar amb raquetes. Vàrem anar pujant cadascú al seu ritme, amb tranquil·litat i sense presses. Aquest és un dels punts forts d’anar amb un guia com en Xavier: sap llegir el grup, adaptar el ritme i tenir en compte els diferents nivells de forma física i experiència.
La idea no era fer cap sobreesforç, sinó gaudir de la nit, de la neu, de la muntanya i de la companyia. A mesura que guanyàvem alçada, també ens acostàvem a un indret molt simbòlic: l’entorn d’Ulldeter, on neix el riu Ter. Aquest riu, que aquí és tot just a l’inici del seu recorregut, acabarà travessant bona part del nord-est del país fins arribar al Mediterrani. En aquell punt, però, encara és muntanya pura: neu, fred, pendent i silenci.
Quan vam arribar a la part alta, ens vam arrecerar una mica del vent en una de les instal·lacions de l’estació d’esquí. Allà cadascú va aprofitar per menjar allò que havia portat. I va ser també el moment d’algunes petites sorpreses.
En Xavier Mas té preparada una sorpresa pel grup. Que bé! 🙂
Una de les més especials va ser poder observar una guineu. Amb la llum dels focus se li il·luminaven els ulls i es veia on era i com es movia perfectament. També vam veure passar els satèl·lits Starlink, formant una filera de llums molt curiosa i espectacular al cel nocturn.
I encara hi va haver un parell de sorpreses més… però aquestes no les explicarem. Preferim que les descobriu vosaltres mateixos si us animeu a fer aquesta activitat amb en Xavier Mas.
Després de la pausa, ens vam tornar a posar les raquetes, vam agafar els pals tal com en Xavier ens havia indicat i vam iniciar el descens. La baixada la vam fer per una altra zona de l’estació: havíem pujat per una vall i baixaríem per una altra, en direcció a l’antic refugi de Vallter.
La llum de la Lluna ens acompanya i és innecessari usar els frontals.
Aquest canvi de vall va fer que la ruta fos encara més interessant. No era simplement pujar i baixar pel mateix lloc, sinó fer una volta per seguir descobrint noves coses. A l’entorn, encara que fos de nit, hi teníem alguns dels grans noms de la zona: el Gra de Fajol just davant, el coll de la Marrana a la dreta i Ulldeter a poc mestres de distància, un dels espais clàssics de l’excursionisme català.
Fem una parada per conèixer la història de l’antic refugi de Vallter.
L’antic refugi de Vallter, avui en ruïnes, amaga una història molt interessant. En Xavier ens la va explicar amb detall, aportant context i informació sobre què passava en aquesta vall a principis del segle XX. És un d’aquells moments que donen un valor afegit a l’activitat: no només camines per la muntanya, sinó que també entens millor el territori que trepitges. De fet, l’entorn d’Ulldeter està molt vinculat a la història del muntanyisme català i als primers refugis del Pirineu sud.
La sortida va durar unes tres hores i mitja o quatre, feta amb molta tranquil·litat. És una activitat apta per a tothom que vulgui conèixer aquest entorn, sempre que tingui ganes de caminar amb raquetes i una mínima predisposició a moure’s en un ambient de muntanya.
Sembla de dia, no ho és. No sembla inclinat, ho és una mica…
La lluna plena ens va acompanyar gairebé tota la nit. Al principi hi havia alguns núvols, però després el cel es va anar aclarint i la llum de la lluna era tan intensa que, en molts moments, pràcticament no calia utilitzar els frontals per il·luminar el camí.
Caminar amb raquetes ja és quelcom diferent: el so de la neu sota els peus, el ritme pausat, la sensació d’avançar per un terreny tou i blanc… Però fer-ho de nit, amb el paisatge il·luminat per la lluna, converteix una sortida de muntanya en una vivència gairebé màgica.
En acabar, com sempre, van venir els riures, les anècdotes i els comentaris sobre tot el que havíem viscut. També aquell moment tan propi de les bones experiències: començar a pensar en la propera. 🙂
La Lluna, coprotagonista de la ruta circular amb raquetes. Preciosa!
Fer muntanya amb un guia professional aporta tranquil·litat, seguretat i coneixement del terreny. Permet gaudir de l’activitat amb el material adequat, amb l’itinerari ben planificat i amb la confiança que algú expert sap prendre les decisions correctes en cada moment. Anar sol pot comportar riscos, especialment en entorns d’alta muntanya i de nit; anar-hi amb algú com en Xavier Mas fa que l’experiència sigui molt més rodona.
Amb Guies Roc Blanc, la veritat és que tot va anar fabulós. El grup va ser una passada, vam riure, vam conèixer gent nova i vam gaudir d’una nit de neu, lluna plena i muntanya difícil d’oblidar.
Moltes gràcies, Xavier, per aquesta experiència. 🙂
Ens emplacem a la propera Yourlocalguides Experience! Sigui a la muntanya, arran de mar o en alguna ciutat amb història, nosaltres us ho explicarem.
Endavant amb les activitats amb guia professional! 😉
